L’Ajuntament de València ha decidit implantar la primera superilla a de la ciutat de València l’interior del perímetre format pels carrers Literat Gabriel Miró, Juan Llorens, Erudit Orellana i Gran Via Fernando el Catòlic.
El principal àmbit d’intervenció es troba en la intersecció entre el carrer Palleter (números 36 a 61) i Calixt III (números 1 a 29), incloent també el carrer Pare Rico.
L’encreuament dels carrers Palleter i Calixto III té al seu voltant una estació de metro (Àngel Guimerà) i varies parades d’autobús urbà i interurbà. Al seu entorn compta també amb dos aparcaments públics i numerosos privats, a més dels aparcaments privats als edificis residencials.
“Entenem que és una bona zona per a donar seguretat en els accessos al centres escolars de l’àmbit.”
“A l’entorn d’aquest àmbit hi ha diversos aparcaments infrautilitzats que poden donar alternativa a la pèrdua de places d’estacionament lliure en superfície.”
Aquest àmbit forma part del primer eixample a l’oest del centre històric i es troba emplaçat en el districte extramurs, més concretament en el barri de la Petxina. Els carrers del barri de la Petxina estan clarament caracteritzades per ser amples, obertes al trànsit i predominantment quadriculades (paral·leles i perpendiculars entre si). Aquest barri queda delimitat per dues grans vies paral·leles: l’avinguda Pérez Galdós, a l’oest, i la Gran Via Fernando el Catòlic, a l’est. A més d’aquestes dues grans vies, el barri està delimitat pel passeig de la Petxina al nord i els carrers Àngel Guimerà i Erudit Orellana al sud.
Els eixamples de la ciutat de València es defineixen a través d’una trama hipodámica, a l’estil del Pla Cerdà a Barcelona o del Pla Castro a Madrid. Aquesta estructura, en l’espai privat, es basa a concentrar els usos en illes quadrades o rectangulars, amb xamfrans, en què cada parcel·la té accés des del carrer. La xarxa viària tendeix a ser homogènia, amb l’excepció de les grans vies que actuen com a col·lectores de trànsit rodat.
Font: Llopis; Perdigó (2016). Cartografia històrica de la ciutat de València (1608-1944). UPV
A través del segle XX aquestaa trama de carrers homogenis s’ha anat dedicant, en un alt percentatge, a aparcament i servei del vehicle privat. En aquest esquema ha anat perdent pes la vida de barri. En aquesta trama urbana les zones verdes i els espais lliures es troben molt limitats, i només els equipaments troben el seu lloc assumint la fèrria estructura de la trama imposada. Dins d’aquesta evolució de l’esquema viari s’ha anat limitant al màxim l’espai per als desplaçaments no motoritzats, que troben tots els obstacles possibles en la seua actual formalització. El disseny urbà queda al servei de l’eficiència en els desplaçaments motoritzats.
