Notícies Destacades | Ajuntament de València - València

Cerca de notícies

Data (dd/mm/aaaa)

Busca per dia

Últimes notícies


Tornar

El Museu d’Història de València acull l'exposició de Rocío Villalonga “Línia de flotació. Migració i integració”

Tello: “Esta mostra ens acosta al drama de les persones es veuen obligades a abandonar la seua terra per a buscar un lloc on portar una vida digna”

El punt de partida de “Línia de Flotació” és la identitat dels migrants a través del Mediterrani

• El punt de partida de “Línia de Flotació” és la identitat dels migrants a través del Mediterrani

28/04/2021

El Museu d’Història de València acull des de hui l'exposició “Línia de flotació. Migració i integració”, de l'artista plàstica i docent de la Universitat Miguel Hernández, Rocío Villalonga. Es tracta d'una mostra que, en paraules de la regidora de Cultura, Glòria Tello, “ens acosta al drama d'eixes persones que es veuen obligades a abandonar la seua terra, la seua ciutat o poble, per a buscar un lloc on portar una vida digna, un lloc on els seus drets més fonamentals i, fins i tot, les seues vides no estiguen amenaçades".

 

L'exposició ha sigut organitzada en col·laboració amb la Fundació Mainell, i s'emmarca en el projecte Drets Humans i lluita contra la discriminació, finançat per la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica. Podrà visitar-se en el MhV fins al pròxim 30 de juny, amb entrada lliure i gratuïta (limitada a l'aforament de la sala i a les restriccions per covid-19).

Tal com explica la seua autora, el punt de partida de “Línia de Flotació” és la identitat dels migrants a través del Mediterrani, i pretén reflectir “les complexes realitats de soledat, aïllament i desarrelament a les quals moltes vegades s'enfronten”. De fet, la trajectòria artística de la valenciana Rocío Villalonga està marcada pel seu compromís en la lluita contra la discriminació i la desigualtat.

Entre les obres exposades, destaca la instal·lació titulada ‘Otredad’, elaborada amb material d'enderrocament, i que presenta 5.000 retrats de persones, “metàfora de vides trencades i a la deriva, producte de la falta de valors de la societat occidental que fa poc per acollir-les”, segons la seua explicació. Amb motiu d'esta nova exhibició, Villalonga ha ampliat amb més rostres esta obra, propietat de l'Institut Alacantí de Cultura Juan Gil Albert, que ha cedit les seues peces per a l'exposició

Durant les últimes dues dècades, Rocío Villalonga ha plasmat la seua preocupació per les injustícies derivades dels processos migratoris en projectes com “Sense límits”, “(De)construcció artística de les fronteres”, “L'estrany flux de la monarca”, o “Memòria del desarrelament”. Tal com assenyala l'organització de la mostra, “en totes estes obres, l'autora desenvolupa un discurs crític, de denúncia social i de reflexió sobre les relacions humanes, i aprofundeix en qüestions com l'aïllament, la soledat, el desarrelament, o la dispersió dels trets identitaris en les grans ciutats”.

Amb aqesta exposició el MhV continua amb la dinàmica iniciada en 2015 de “sacsejar la nostra indiferència quotidiana cap als més desfavorits”, tal com han explicat els seus organitzadors. Es tracta de les mostres titulades “Posa't en les seues sabates” (2015) sobre la situació dels refugiats a Europa, i efectuada en col·laboració amb el Comité espanyol d'ACNUR; “Colòmbia: la pau esquiva” (2017), una mirada al complex procés de pau al país, en col·laboració amb Amnistia Internacional; “El poder de la societat civil durant l'holocaust: el cas de Bulgària 1940-1944”, que explicava com la societat civil búlgara va reduir l'impacte de la Shoá en eixe país; i “Hebron, vida i resistències” (2019), sobre la vida quotidiana en els territoris ocupats de Palestina. Totes estes iniciatives van ser impulsades des de la Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals.

La mostra inclourà la realització d'una sèrie d'activitats complementàries, que s'anunciaran més endavant. La regidora de Cultura, Glòria Tello, ha destacat el caràcter solidari de València, “una ciutat que en els últims anys ha manifestat la seua voluntat decidida de dir: primer els drets de les persones per damunt de qualsevol altra consideració”, i ha subratllat que tant la com les institucions “continuem sensibles al dolor que pateixen les persones migrants, persona com nosaltres amb les mateixes pors, les mateixes il·lusions i la mateixa fragilitat”.