Projectes urbans - València

PROJECTES URBANS

JARDÍ DE LES HESPÈRIDES

PROJECTE

El major condicionant en el moment de seleccionar una tipologia de jardí per a este lloc va ser la contigüitat amb el singular espai constituït pel Jardí Botànic amb una llarga història a les seues esquenes, ja que està a punt de complir 200 anys.

 Esboç del Jardí de les Hespèrides

Per això, la idea de reunir en este jardí una col·lecció de cítrics, un gènere que unix la nostra pròpia tradició jardinera, l'agrícola indiscutible en esta terra, i la botànica pel seu caràcter de col·lecció, pretén oferir una mà estesa, o com menys, fer una inclinació de cortesia cap a la presència del Jardí Botànic amb la seua magnífica col·lecció de plantes, de la que, potser en un temps no molt llunyà, la col·lecció de cítrics tinga suficients mèrits per a entrar a formar part.

Este procés que ha sigut positiu per molts conceptes ha deixat arrere, no obstant, un tipus de jardí que va ser idoni per a les condicions de clima i sòl que ací es donen i que es pot identificar amb esta ciutat; que ens parla de la pèrdua que hem patit a l'oblidar-nos d'aquells jardins en què mai faltaven les llimeres, tarongers i poncemers, la murta i el gesmil, plantes aromàtiques heretades dels jardins àrabs, i la palmera, que destacava en alçària com a arbre majestuós i sempre, el ciprer.

Encara així, hi ha constància que en el Jardí Botànic de València hi havia gran quantitat de cítrics que, per les condicions favorables abans mencionades, no feia més que augmentar en diversitat. En els inventaris botànics del centre, es compten en 1803, cinc-cents cinquanta-tres tarongers portats de Carcaixent per al Botànic, i es té, entre els documents apareguts en els seus arxius, un llistat de finals del S. XIX en el que s'enumeren vint-i-tres varietats diferents de cítrics amb el seu esquema de plantació.

Potser serà eixa sensació de pèrdua la que ens ha impulsat a intentar recuperar, no els jardins d'abans, que pertanyen al seu temps, sinó la nostra particular interpretació actual, que ens permeta poder reviure el món de les aromes, murmuris i riquesa dels sentits, tractat amb tant de cura en aquells jardins valencians i que ens resistim perdre.

 Dibuix del Jardí de les Hespèrides

El jardí limita amb el tanca del Botànic, apropiant-se d'un tram del carrer Gaspar Bono que passa així a ser part del propi jardí. Dos accessos de grans mides s'emplacen en la dita trobada amb el carrer, entrades principals les portes metàl·liques del qual arrepleguen frases descriptives del mite de les Hespèrides. Altres dos accessos amb portes de formigó armat, emplaçats en el passeig de la Petxina i enfront de l'església dels Jesuïtes, mantenen la continuïtat de l'encerclat perimetral, materialitzant-se amb el mateix tractament que aquell.

L'estructura geomètrica del jardí és molt estricta, de manera que sempre suggerisca la racionalitat d'un espai de col·lecció vegetal, ja que el traçat quedarà en el futur difuminat per la pròpia vegetació, aportant esta la component més pròxima al món de les sensacions. D'esta manera els components formals del jardí es disposen en una trama ortogonal. En el costat de ponent, tres terrasses longitudinals decreixents en alçària cap a l'interior del jardí. En el costat del sud una pèrgola que acompanya l'accés, lliscant-se lateralment sobre el mateix i permetent una visió global prèvia a introduir-se en ell. En el costat de llevant es llacen els murs de ciprer retallat, a manera de seqüències visuals segons s'avança des del carrer Gaspar Bono o en una visió total, teatral diríem, sobre el tancament del Botànic coronat pel magnífic perfil de les copes del seu frondós arbratge.

L'espai central del jardí es configura com una esplanada des de la qual l'espectador pot assistir a l'espectacle de les diferents imatges mencionades o contemplar els episodis del referent argumental abans indicat: l'arbre dels fruits d'or, les escultures de les nimfes i la seua metamorfosi en arbres, l'escultura de l'heroi o el fantàstic drac, també metamorfosat en serp.

L'aigua és un altre dels components fonamentals de la història dels jardins. En este jardí es representa en diversos episodis que sorprenen el vianant. Una font brolla en el punt més alt del jardí, amagada entre els agres. La seua forma és laberíntica suggerint misteri. L'aigua brolla del sòl i llisca per canalons que recorren les terrasses d'agres, submergint-se en el seu tram final i discorrent soterrada davall l'esplanada, torna a emergir en l'estany on es reflectixen les nimfes metamorfosades en arbres. Finalment un altre estany, este més recòndit, manté l'aigua en quietud, rodejat de murs i ciprers. En ell la deessa protectora dels jardins s'aguaita i constituïx un lloc d'especial calma.

Informació addicional

PROJECTES URBANS

JARDÍ DE LES HESPÈRIDES


 Jardí de les Hespèrides